Recull les línies de treball i les experiències dels moviments socials i activistes, tant locals com internacionals, que van liderar les trobades del projecte 'La Embarcada Artivista' organitzat per la Fundació Donostia/Sant Sebastià. Capital Europea de la Cultura 2016; El Museu de la Pau de Gernika i Gernika Gogoratuz.
dissabte, 31 de desembre del 2016
dimarts, 20 de desembre del 2016
Indignades a Ton i Guida
Data: del 2 al 20/12/2016
Lloc: Centre Ton i Guida
Organitza: Centre Ton i Guida i Fundació Ateneu Sant Roc
dijous, 8 de desembre del 2016
Betevé: El Grup d’Arpilleristes del Casal de Barri Congrés i Indians guanya el Premi Sant Andreu 2016
El Grup d'Arpilleristes del Casal de Barri Congrés i Indians ha estat guardonat aquest any amb el Premi Sant Andreu pel seu treball sobre la Guerra Civil. Aquest grup de dones usa els teixits per expressar els seus records i experiències.
Des de 2011 un grup de dones del Congrés i els Indians es reuneix cada dimarts a la tarda per crear arpilleres. Les arpilleres són uns tapissos reivindicatius que van sorgir a Xile durant la dictadura de l'Augusto Pinochet i serveixen per plasmar a través de teixits fets i sentiments sobre un tema en concret. Durant la dictadura xilena aquests treballs manuals es van convertir en l'única via per explicar el que la població civil estava vivint. El Grup d'Arpilleristes del Casal de Barri Congrés i Indians reprodueix la idea original de les arpilleres i treballa cada any un tema diferent. A més de records i sentiments, les arpilleres o xarpelleres són també una forma de crítica social. Aquestes dones han confeccionat fins ara una quarantena de treballs sobre la vida de barri, els oficis de la dona, la moda, la Guerra Civil, i dona i medicina.
Les arpilleres es creen a través de materials reciclats. "No comprem res. La roba ens la dona un tapisser del barri, les dones del casal de barri ens porten els vestits vells que tenen a casa... De fet, tenim un armari ple de roba i quan ens fa falta un teixit tenim on escollir." Explica la Núria Bonavila, una de les xarpelleres més veteranes. Per elaborar una arpillera es triga aproximadament un any, ja que darrere hi ha una feina conceptual important i també hi influeixen els coneixements de costura de cada dona. Segons Bonavila: "Cadascuna la fa com vol i és difícil dir quant de temps triguem a fer-les. Jo sé cosir i en puc fer cada any, però altres companyes potser triguen més d'un any en acabar-ne una". "Cadascuna ha posat les experiències de casa seva. El meu pare va estar a la batalla de l'Ebre i personalment tenia molta informació sobre el tema. De fet, una de les meves arpilleres està actualment a Londonderry (Irlanda)."
El Grup d'Arpilleristes del Casal de Barri Congrés i Indians ha rebut aquest any el Premi Sant Andreu pels seus treballs sobre la Guerra Civil espanyola. Aquestes arpilleres s'han exposat fins ara al Casal de Barri Congrés Indians i al Centre Cívic Trinitat Vella i al gener es podran veure al Centre Cívic Torre Llobeta. Aquestes dones ja treballen en les arpilleres sobre les dones i la medicina. Els tapissos es presentaran el 8 de març dins dels actes del Dia de la Dona.
Des de 2011 un grup de dones del Congrés i els Indians es reuneix cada dimarts a la tarda per crear arpilleres. Les arpilleres són uns tapissos reivindicatius que van sorgir a Xile durant la dictadura de l'Augusto Pinochet i serveixen per plasmar a través de teixits fets i sentiments sobre un tema en concret. Durant la dictadura xilena aquests treballs manuals es van convertir en l'única via per explicar el que la població civil estava vivint. El Grup d'Arpilleristes del Casal de Barri Congrés i Indians reprodueix la idea original de les arpilleres i treballa cada any un tema diferent. A més de records i sentiments, les arpilleres o xarpelleres són també una forma de crítica social. Aquestes dones han confeccionat fins ara una quarantena de treballs sobre la vida de barri, els oficis de la dona, la moda, la Guerra Civil, i dona i medicina.
Les arpilleres es creen a través de materials reciclats. "No comprem res. La roba ens la dona un tapisser del barri, les dones del casal de barri ens porten els vestits vells que tenen a casa... De fet, tenim un armari ple de roba i quan ens fa falta un teixit tenim on escollir." Explica la Núria Bonavila, una de les xarpelleres més veteranes. Per elaborar una arpillera es triga aproximadament un any, ja que darrere hi ha una feina conceptual important i també hi influeixen els coneixements de costura de cada dona. Segons Bonavila: "Cadascuna la fa com vol i és difícil dir quant de temps triguem a fer-les. Jo sé cosir i en puc fer cada any, però altres companyes potser triguen més d'un any en acabar-ne una". "Cadascuna ha posat les experiències de casa seva. El meu pare va estar a la batalla de l'Ebre i personalment tenia molta informació sobre el tema. De fet, una de les meves arpilleres està actualment a Londonderry (Irlanda)."
El Grup d'Arpilleristes del Casal de Barri Congrés i Indians ha rebut aquest any el Premi Sant Andreu pels seus treballs sobre la Guerra Civil espanyola. Aquestes arpilleres s'han exposat fins ara al Casal de Barri Congrés Indians i al Centre Cívic Trinitat Vella i al gener es podran veure al Centre Cívic Torre Llobeta. Aquestes dones ja treballen en les arpilleres sobre les dones i la medicina. Els tapissos es presentaran el 8 de març dins dels actes del Dia de la Dona.
diumenge, 4 de desembre del 2016
Després de les onades
Exposició: Després de les onades Reflexió sobre la situació dels refugiats al món
Data: del 24/11/2016 al 31/1/2017
Lloc: Fundació Ateneu Sant Roc
Organitza: Fundació Ateneu Sant Roc
Tallers: 28 i 29/11/2016 a càrrec de Roberta Bacic
Com seria el teu món si un dia arribés una onada gegant que ho inundés tot? Què passaria amb casa teva? Com resistirien a les onades els llaços familiars, els amics, les pissarres? Com seria el teu carrer si un dia arribés una onada i no resistissin els forns, la casa de la veïna que et demana la sal, l’escola?
I si arribessin alhora una onada de violència, una onada de por, una onada d’odi, una onada de bales, una onada expansiva?
Imaginem que aconseguíssim fugir a través de les onades del mar i per fi, arribéssim a la sorra, potser amb la sort de portar els teus. Com seria la nostra vida després de les onades?
Aquesta exposició ens convida a mirar i reflexionar sobre aquest precís moment que actualment viuen milers de persones en cerca de refugi. Un espai que ha estat possible gràcies a la generositat de les nenes i nens refugiats que encara cerquen refugi arreu d’Europa i que ens han cedit els seus dibuixos per ajudar-nos a mirar, viure i crear idees i accions.
Una exposició que ens convida a ser acollida després de les onades.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)