Orígens

Treball tèxtil i arpilleres


Al llarg de la història l’ús del treball tèxtil ha servit, entre d’altres coses, com a mitjà d’expressió per comunicar diferents realitats, individuals o col·lectives, viscudes en diferents contextos i períodes de temps.

Aquest tipus de treball, realitzat majoritàriament per dones, que a la vegada han utilitzat diferents tècniques -com teixir, cosir, brodar, fer punt...- ha servit per a explorar temes que les han afectat directament, com per exemple conflictes armats, situacions de repressió i de vulneració dels drets humans, o situacions de violència, a més de plasmar diferents situacions quotidianes, així com somnis, esperances i desitjos.


Xile

És destacable la creació de les arpilleres a Xile, aparegudes a mitjans dels anys 70, que van assumir una identitat única en la història del país relacionant-se estretament en la realitat política d’aquell moment:
  • Com a forma de denúncia, van servir per teixir protestes sobre les situacions que es vivien sota el règim del General Augusto Pinochet, on els fils van narrar el que estava prohibit dir, convertint-se en un llenguatge diferent al de les paraules.
  • Les arpilleres van ser també una forma de resistència política, agrupant a col·lectius de dones que van utilitzar una eina considerada tradicionalment femenina, fil i agulla, com a reivindicació no violenta a les situacions que estaven vivint a nivell individual i col·lectiu, intervenint activament en la causa de la pau.
  • Les arpilleres van servir també com a forma de teràpia per externalitzar i alliberar les experiències viscudes, conviure amb les emocions, amb les històries de familiars desapareguts, de dolor, de tristesa, permetent-los retrobar-se i teixir el seu passat i alhora, bolcar ideals, afavorint la confiança i autoestima, i començar a cosir les seves noves vides.
  • Com a forma de participació social, les dones amb les seves arpilleres, van aconseguir transformar el rol tradicional que la societat els hi havia atorgat. Agrupant-se per teixir van aconseguir a més a més, sembrar les llavors de les protestes socials que van esclatar als vuitanta. Algunes van participar activament en la causa política, moltes d’altres no.
  • Les arpilleres van servir també com a forma d’obtenir recursos per a sobreviure, ja que la majoria d’arpilleristes pertanyien als col·lectius més pobres de la societat. A causa del conflicte armat, les dones van passar a ser les caps de família, davant la desaparició dels seus marits. A més, després de la venda de les seves arpilleres, van aconseguir mobilitzar a la societat, ja que el públic empatitzava amb les dones i es comprometia amb la seva causa, afavorint a la pressió política des de l’exterior contra el règim establert.


''Como alitas de Chincol', de Vivienne Barry

Perú

També a Perú les arpilleres van tenir una presència considerable durant els anys de conflicte armat. És destacable l’arpillera realitzada per l’Associació d’Artesanes Kuyanakuy que durant els anys de la guerra entre el Govern del país amb el moviment armat d’oposició Sendero Luminoso i el Moviment Revolucionari Tupac Amaru (1980-2000), es van reunir als suburbis pobres de la capital del Perú, per afrontar la situació de desplaçament i violència que estaven vivint, realitzant entre d’altres activitats, la confecció d’arpilleres. D’aquesta manera el col·lectiu, l’1 de maig de l’any 2002, i després de nou mesos de treball, va presentar una arpillera a la Comissió de la Veritat i la Reconciliació del Perú. Al juny d’aquest mateix any la van portar fins a les portes dels tribunals i la van desplegar davant d’aquesta institució, en una vigília que va durar 24 hores. En aquesta es mostra la situació de desplaçament que han hagut d’afrontar, posant èmfasi en l’ahir, enmig del conflicte armat i de les atrocitats que es van cometre en aquest, i de l’avui, mostrant la vida a les afores de la capital degut al desplaçament forçat.

'?Violencia en Ayacucho', del taller FCH Mujeres Creativas. (Fotografia: Martin Melaugh)


Altres països

En molts altres països, la tècnica tèxtil s’ha utilitzat també com a forma de comunicació, de denúncia i de resistència política motivant també a la participació social, al mateix temps de servir com a forma de teràpia per a tractar les emocions:
  • En països d’Àsia Central i del Sud-est asiàtic, com a Tailàndia, Laos, Birmània i Vietnam, membres de les tribus Hmong han utilitzat les teles, sedes i teixits de cotó per a narrar les seves històries constants de desplaçaments.
  • Indonèsia cal destacar el treball realitzat amb arpilleres amb dones supervivents del tsunami a Banda Aceh, un any després de la tragèdia, impulsat per Maria Luisa Cabrera.
  • Esclaves sexuals filipines que van ser segrestades pels soldats japonesos durant la Segona Guerra Mundial i forçades a prostituir-se van expressar les seves demandes de rebre compensació elaborant originals mantes. Aquestes van ser realitzades per a ser presentades l’any 2000 a la Conferència Internacional de Beijing sobre la Dona.
  • Sud-àfrica durant el règim de l’apartheid, els teixits van servir també per donar a conèixer la realitat interna del país.
  • Afganistan, que després de la invasió russa i del conflicte armat iniciat el 2001 i liderat per EE.UU, els dissenys tradicionals de catifes s’han vist modificats per nous motius relacionats amb temes com la guerra i la violència.
  • Estats Units d’Amèrica, que després dels atemptats de l’11 de Setembre del 2001, els tèxtils han tingut molt a dir sobre el patriotisme del país.
  • A Europa cal destacar, entre d’altres, projectes realitzats a Alemanya, França i a Irlanda del Nord -que han unit a dones d’ambdues comunitats religioses, protestants i catòliques, en la confecció d’aquests teixits- .

'Peace Quilt - Common Loss', de Irene MacWilliam. (Fotografia: Martin Melaugh)



Primeres experiències a Catalunya



Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison

Durant el mes de febrer del 2008 es va realitzar al Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison de Barcelona l’exposició d’arpilleres anomenada Artesania com expressió del compromís polític de les dones xilenes. Una presentació il·lustrada de la memòria i el testimoni individual i col·lectiu de les dones que es van resistir a la dictadura del General Pinochet entre 1973 i 1990.

Aquesta exposició organitzada per la curadora Roberta Bacic, xilena resident a Irlanda del Nord i Eugènia Mestres, de l’Oficina de Promoció de Polítiques d’Igualtat Dona-Home de l’espai Bonnemaison, va ser el punt d’inici de posteriors projectes que inspirats per aquest tipus de treball, utilitzarien aquesta tècnica en el territori català i espanyol, amb diferents col·lectius de persones i contextos de treball, i amb processos i resultats molt satisfactoris, entre els que destaquen els tallers de la Fundació Ateneu Sant Roc de Badalona i de l’Escola Sant Pau de Sant Pol de Mar.


Fundació Ateneu Sant Roc (Badalona)

Arpilleras, dones cosint històries, projectes liderats per Alba Pérez i Maria Viñolo a la Fundació Ateneu Sant Roc de Badalona treballant amb quatre grups de dones elaborant diferents projectes d’arpilleres durant el 2009.

El Grup Laila, format per dones immigrants, sobretot de Marroc i Pakistan; Formació Global de Dones, amb dones majoritàriament d’ètnia gitana; el Grup de Dones d’entre 50 als 85 anys que es reuneixen setmanalment, i per últim el grup de Vida Creixent de la parròquia de Sant Roc, amb dones arribades de diferents punts de l’Estat als anys 50.

El treball d’arpilleres va culminar amb una exposició Arpilleras, dones cosint històries a les instal·lacions de la Fundació Ateneu Sant Roc 13 maig-31 juliol 2009).

Aquesta exposició va estar al Palau Robert de Barcelona (18 febrer-2 març 2010), a l’edifici d’El Viver de Badalona (24 març-16 abril 2010) i a la Fira d’Artesania de Sant Roc i a la Festa del Badiu de Badalona (maig 2010).


Escola Sant Pau (Sant Pol de Mar)

Taller d’arpilleres liderat per Neus Bartrolí a Sant Pol de Mar (Maresme) a l’Escola Sant Pau amb 75 alumnes de cinquè i sisè de primària durant el curs 2009 i 2010, que va consistir en treballar una història personal a partir de la vida i obra de la Violeta Parra.

Les arpilleres es cosien en les hores d’educació artística i plàstica. Els nois i noies van realitzar també vídeos i gravacions del procés i entrevistes de com havia anat l’experiència.

Actualment es realitza un nou projecte amb activitats programades amb l’Ateneu Sant Roc de Badalona. Algunes dones cosidores d’arpilleres faran uns tallers amb els nois i noies de Sant Pol per tal de compartir les experiències viscudes fins ara i alhora es preveu l’elaboració de noves arpilleres per a ser exposades en el I Fòrum d’Arpilleres de Catalunya.