dijous, 12 de juny del 2014

Alumnes de tres escoles exposen les arpilleres que han brodat per expressar vivències positives

1a Mostra d'arpilleres escolars
De l'11 al 20 de juny de 2014
Lloc: Pavelló Maria Víctor (Passeig de la Carrerada, 55, Palau-Solità i Plagamans)

Els alumnes de 6è de primària de tres escoles públiques de la vila exposen les arpilleres brodades amb els dissenys que ells mateixos han creat i cosit sobre aquest suport, un teixit bast i humil, normalment emprat per fer sacs de cafè o de patates. La mostra, que es pot visitar al Pavelló Municipal d'Esports Maria Víctor fins al 20 de juny, exposa totes les arpilleres creades i cadascuna d'elles va acompanyada d'una fotografia dels alumnes que l'han fet, així com una breu explicació, escrita per ells mateixos, sobre el seu significat i el procés de creació.

Les arpilleres han estat elaborades per parelles d'alumnes, que van començar el treball posant-se d'acord per expressar una vivència positiva del seu pas per l'escola. Han treballat en aquest projecte uns 150 alumnes de les escoles Can Cladellas, Josep M. Folch i Torres i Palau. Tots ells van compartir el seu treball i les seves experiències en una jornada d'intercanvi d'arpilleres celebrada a l'Escola Can Cladellas el 21 de maig.


L'exposició d'arpilleres va quedar inaugurada després d'un acte de presentació que es va dur a terme ahir al vespre a les Escoles Velles, un dels edificis que formen part de l'Escola Josep M. Folch i Torres. L'acte d'inauguració va comptar amb la participació del Tinent d'Alcaldia d'Educació i Cultura, Joan Carles Tinoco; el director dels Serveis Territorials d'Ensenyament al Vallès Occidental de la Generalitat de Catalunya, Lluís Baulenas; professors que han dut a terme el projecte a les tres escoles i docents representants de CEVA (Comunitat Educativa pels Valors), així com un nodrit grup d'alumnes que han format part del projecte, pares, mares i familiars, i representants de diverses associacions de mares i pares d'alumnes. A més, va comptar amb la col·laboració especial de Neus Bartrolí, professora de l'Escola Sant Pau, de la vila de Sant Pol de Mar, que va explicar la confecció d'arpilleres com a eina pedagògica en aquest centre, projecte que s'està estenent a diferents centres de Catalunya.

L'acte es va tancar amb les intervencions de Joan Carles Tinoco i Lluís Baulenas. El regidor Tinoco va agrair totes les persones que s'han implicat en aquest projecte i va apostar per la seva continuïtat i expansió: "Volem que s'hi sumin moltes escoles d'aquest i d'altres municipis, però també fora ja que, per exemple, a la nostra vila tenim entitats que treballen temes vinculats a l'art, la cultura, l'educació...". Per la seva banda, Lluís Baulenas, director dels Serveis Territorials d'Ensenyament va destacar que "les escoles no són només un lloc on obtenir bons resultats acadèmics, també és l'indret on es teixeixen les persones del futur". Es va mostrar entusiasmat amb el projecte i va posar l'accent en el fet que "aquesta mena d'experiències ajuden a treure els taps que sovint tenim les persones i que ens impedeixen expressar les nostres emocions, pors, vivències...". Aquest projecte "reuneix esforços per la transversalitat en l'educació posant l'accent en la creativitat i la vessant artística, molt importants per innovar i avançar", va afegir Baulenas, qui durant diversos anys va exercir com a professor i director de l'Institut Ramon Casas i Carbó.

Abans d'aquests parlaments de cloenda, el protagonisme, però, el van tenir un grup de tres alumnes i Neus Bartrolí, professora que va introduir aquest projecte a Catalunya, a l'escola Sant Pau de Sant Pol de Mar i coordinadora del projecte 'Arpilleres: les nostres històries fan història'. Una de les alumnes que va prendre la paraula va explicar: "En el procés de crear l'arpillera hem sentit emocions i hem après, i ens hem posat d'acord per fer la mateixa activitat, experiència que després hem compartit amb els alumnes de les tres escoles".


Al seu torn, Neus Bartrolí va compartir un emocionant i apassionat relat sobre l'origen de les arpilleres, el seu valor com a mitjà d'expressió i com ha anat creixent aquest projecte a Catalunya. Va felicitar la feina feta per les tres escoles palauenques i els mestres que han coordinat el projecte: "El que heu fet vosaltres no ho ha fet ningú més: unir tres escoles per dur a terme el mateix projecte és quelcom que dóna molta esperança perquè puguem fer realitat els canvis profunds que necessita el país". Bartrolí va descobrir en un viatge a Llatinoamèrica que les dones xilenes que van patir de prop els crims comesos pel règim del dictador Pinochet expressaven el seu dolor i la seva condemna mitjançant els brodats en arpilleres, un canal que els permetia escapar de la censura i de les possibles represàlies.


Així és com va néixer la idea d'introduir aquesta habilitat artística com a una eina pedagògica per tal que els nens i nenes s'expressin: "Els nens es van disparar i van explicar moltes coses creant les arpilleres que potser no haguessin exterioritzat amb un altre llenguatge", va recordar Bartrolí. A partir d'aquí el projecte va anar creixent: "Primer dos mestres més; després quatre... i així s'ha anat estenent, teixint entre escoles un altre llenguatge que parla en silenci i que alhora permet treballar continguts i habilitats transversals". Per a Bartrolí, a més, "les arpilleres permeten un canvi de paradigma, on el judici del resultat del treball perd importància i la pren la història i els sentiments que es volen explicar". Sobre l'ofici, Bartrolí va destacar que el projecte "és una oportunitat per deixar de fer de mestres i fer de facilitadors, acompanyant els alumnes en el procés d'aprenentatge i no jutjar". La professora de l'Escola Sant Pau de Sant Pol de Mar va mostrar, a més, diversos exemples d'arpilleres fetes per alumnes d'aquesta població del Maresme. Les va ensenyar al públic i va explicar què volien expressar amb cadascuna d'elles i els resultats pedagògics i de creixement personal que van experimentar els alumnes, superant alguns d'ells dificultats especials.

Celebració del Dia de la dona 2014 a Derry


 

Exposició: Women 31
31 textile stories and associated activities celebrating International Women's Day
Del 7 al 15 d'abril de 2014
Lloc: Verbal Arts Centre, Stable lane and Mall Wall, Bishop Street Within, Derry/Londonderry



En aquesta exposició s'ha exposat l'arpillera de l'exili de les arpilleristes de la Fundació Ateneu Sant Roc.



dimarts, 3 de juny del 2014

Des de Belfast, narratives tèxtils sobre conflicte, testimoni i resistència

Conversations ABOUT TÈXTIL Narratives OF CONFLICT, Testimony AND RESISTANCE. Converses al voltant de narratives tèxtils sobre conflicte, testimoni i resistència

Universitat de Queens, Canada Room. Belfast, 27 maig 2014

Organització: Childhood, Transition and Social Justice Initiative (Iniciativa sobre la Infància, Transició i Justícia Social) de la Universitat de Queens, Belfast, i INCORE (Institut de Recerca sobre Conflictes Internacionals), Universitat de l’Ulster. Curadora: Roberta Bacic.


 Un oli en homenatge a totes les dones de la comunitat universitària
(decents, equips de neteja i restauració, curadores de nens,
lectores, porteres, investigadores) presideig la sala d'acollida del Seminari.


L'acte va estar precedit per una mostra de treballs tèxtils, documentació i catàlegs sobre exposicions d’arpilleres, i va servir també com a plataforma de presentació de l'última publicació de Marjorie Agosín, "Stitching Resistance. Women, Creativity and Fiber Art" (La Resistència a Puntades. Dones, Creativitat i Tèxtils), un recull d'assajos multidisciplinars els quals tenen el punt en comú d'explicar com el treball amb tèxtils ha enriquit i empoderat a dones de tot el món.

El Dr. Phil Scraton, Director de la Childhood, Transition and Social Justice Initiative i Deena Haydon, investigadora, ambdós de la universitat amfitriona, ens van donar la benvinguda a aquesta experiència de diàleg entre diferents aproximacions a les arpilleres, conduïda a través d'un format d'entrevista que va resultar molt didàctic i amè. En un espai d'obertura dedicat a la poesia, John Brown va recitar el seu poema "Stitching my name" (El meu Nom a Puntades) i seguidament es van succeir els diferents diàlegs.

La Cueca Sola, de Gala Torres, Xile, 1988.
Propietat de l'Oshima Hakko Museum.
Fotografia de Martin Melaugh

Destaco el primer enquadrament teòric de Roberta Bacic que va iniciar les converses amb una descripció de "Què és una arpillera" i el seu significat sociopolític, emfatitzant el fet que els tèxtils són un llenguatge visual i una forma de comunicació quan les paraules no arriben per donar testimoni i elaborar l’experiència de l'horror i de la violació de drets humans. Seguidament va relatar una experiència esdevinguda al Parc de la Memòria de Buenos Aires, Argentina, en el context de l'exposició d'arpilleres inaugurada el passat octubre, on un grup d'estudiants visitants es van sentir motivats per investigar un cas històric de desaparició de quatre universitàries argentines estudiants de l'Escola de Ceràmica, durant la guerra bruta a Buenos Aires, i posteriorment van explicar els fets creant una arpillera. Fins aquí, podria ser una experiència repetida en tants tallers a peu d'exposició. En aquest cas, es va relatar la singularitat respecte a una de les noies desaparegudes, la mare de la qual patia encara en el desconsol que el terrorisme d'estat li havia robat a la seva filleta estant descalça. En cosir l'arpillera relatant aquest drama, els estudiants argentins es van solidaritzar amb el dolor de la mare i li van brindar una resposta reparadora amb el tendre detall d'incorporar sabates a aquests peus que van desaparèixer nus. Roberta Bacic ens va il·lustrar en aquest component humà, que atén la individualitat i coexisteix amb la narrativa del fet històric comunitari.


Als treballs espontanis se sumen creacions tèxtils fruit d'una reflexió i d'una voluntat d'obra estètica, com el treball que ens va mostrar l'artista Deborah Stockdale creat específicament per a formar part de l'esmentada exposició a Argentina. Com diu Marjorie Agosín, les arpilleristes creen allò que no pot dir-se amb paraules, així que em resulta impossible transmetre la visió del funest avió d'on cauen cossos al buit



a través del qual la seva autora relata aquests horribles episodis en temps de la dictadura xilena. Deborah Stockdale també va comentar sobre els conflictes a Irlanda del Nord i va afirmar que el procés de treballar amb tèxtils en grup és un procés catàrtic, en el qual vaig endevinar que crear arpilleres no només explica històries i drena emocions, sinó també -i molt important- permet la gestió del procés intern i, més enllà, la transformació de realitats. Roberta Bacic ens va recordar que "es cus mirant cap avall", és a dir sense necessitat de mirar als ulls, i el treball en grup permet aquest plor que no va tenir encara contenidor possible. I mentre es cus i es parla, un es buida i plora el reprimit fins llavors. I així, és possible anar creant la imatge mentre el llenç de cotó va absorbint les llàgrimes.


Una tercera entrevista ens va acostar al testimoni de Tomoko Sakai, investigadora japonesa a la Universitat de Sendai, la qual va definir les arpilleres com narratives visuals i pintures emocionals. En la meva ressonància personal, i com a llicència autoconcedida, vaig escoltar un reconeixement contundent que les arpilleres contenen art i són també un continent estètic: La narració i la pintura arriben els nostres sentits i ens toquen les emocions. Tomoko Sakai va destacar que les arpilleres permeten una exposició "no lògica" dels fets, és a dir, res "és més important" en la cronologia del relat des del moment en què cada persona se centra en la vivència d'un singular episodi escollit: S’exclou el judici "d’allò que està bé o no" i "del que és més important relatar primer", ja que les arpilleres atorguen permís per dibuixar allò que l'autora (i destaco la primacia de creadores en femení) de l'arpillera desitja comunicar: a qui incorpora en el seu treball tèxtil, quin fet particular o comú, quina amplitud té la història explicada. I sobretot, va destacar Tomoko Sakai, la importància del landscape: Els detalls del paisatge ens relaten "molt més" sobre el comú de la història en primer pla. Per tal d’il·lustrar-lo, ens va mostrar un treball sobre el tancament de fàbriques a Xile i el suport mutu de la comunitat en l’organització d'olles col·lectives i altres. Seguidament va reorientar la nostra atenció al sostre de les casetes, on fils negres connectats a la xarxa pública d’electricitat ens explicaven que els treballadors hi empalmaven els seus habitatges per prendre llum de franc, ja que no tenien recursos per a accedir al subministrament de pagament.


Una quarta entrevista va ser amb Fiona Clark, directora del Fòrum d'Estudis Llatinoamericans de la Universitat de Queens i tres alumnes, que van comentar les seves creacions tèxtils a partir d'uns contes de Tatiana Lobo, autora de Costa Rica, i com el seu treball els va permetre connectar i entrar en diàleg amb ella.


Finalment, Martin Melaugh, director de l'Arxiu a Internet sobre el Conflicte (CAIN) de l'Institut d'Investigació de Conflictes Internacionals de la mateixa Universitat, ens va comunicar la feina d'actualització que porten a terme sobre les exposicions d'arpilleres i el permanent diàleg que manté amb Roberta Bacic i el seu treball.


En la posterior paraula oberta, l'artista Irene McWilliam, creadora de nombroses obres tèxtils sobre fets polítics i catàstrofes de tot tipus en molts països, va reflexionar sobre el risc d'interpretar esdeveniments llunyans a la pròpia vivència, conscient que probablement la seva versió sigui poc realista. Tomoko Sakai va argumentar la importància d'aquests treballs, pel fet que suposen un reconeixement per a les persones protagonistes, ja que les arpilleres tenen aquesta capacitat d'acostar-nos a successos temporalment i geogràficament llunyans. Les arpilleres superen aquestes distàncies a través de l'encant de les textures i les teles, les quals sedueixen l'atenció des del primer contacte i faciliten l'accés a les seves històries.


Salut Torné, assistent al seminari. 1 juny 2014



>>Descarregar PDF (castellà)