Els Laboratoris Menarini celebren el seu 50 aniversari i enguany han felicitat el Nadal amb aquesta bonica arpillera. >>Més informació
dijous, 29 de desembre del 2011
dimecres, 30 de novembre del 2011
Resonancias del I Fòrum d´Arpilleres de Catalunya
-->
La celebración del Forum suscitó interés por parte de responsables de centros de atención a la mujer, ese conocer un poco más las arpilleras, presentarlas en su ámbito y preguntarse si es posible generar nuevos talleres. En este caso, la iniciativa surgió de Eugènia Fernandez, que ya conocía el tema como anterior responsable del CIRD de Barcelona –donde se alojó el 2009 la exposición de arpilleras de St Roc y chilenas, y que inauguró Roberta Bacic-. Eugènia compartió cuanto pudo el Forum y ha sido su portavoz en diferentes servicios municipales con servicios de atención a la mujer.
Fruto de estas conversaciones, el Casal de barrio Congrés-Indians de Barcelona (Consejo Municipal de Mujeres del Distrito de St Andreu) me invitó el pasado 29 de noviembre a participar en los actos programados para conmemorar el Dia Internacional de la Violencia hacia las Mujeres.
La propuesta fue una charla que sorprendentemente tituló “El arte de las arpilleras” y que anunciaba “que conoceríamos esta forma de expresión artística que nos recuerda las labores de patchwork y que ha sido testimonio de una época y de la memoria histórica de muchas mujeres” (cita textual del folleto, traducida del catalán). El encuentro fue convocado para las mujeres del taller de patchwork del Casal –de ahí la referencia- y abierto al público. Asistieron unas escasas 30 personas, todas mujeres y –creo- todas españolas.
La sala se organizó como un encuentro de compartir, con las sillas más o menos alrededor del centro... En la entrada, varias mesas acogían una improvisada exposición de material: fotografías a color de arpilleras chilenas de la época de la dictadura, referencias a trabajos posteriores y un espacio dedicado al Forum, como recapitulación de lo que ha ocurrido en Barcelona desde la primera experiencia en St Roc.
Se pudo también apreciar físicamente dos trabajos originales, dos arpilleras peruanas producidas en los últimos meses por la Cooperativa de Mujeres Creativas y por Manos que Cuentan. Como material audiovisual, compartimos los primeros minutos del documental “Threads of Hope” para encuadrar los inicios, y también las fotos del proceso “Veus sobre Tela” que se desarrolló este mismo año en Sabadell, y que acercó más vivencialmente la experiencia de un taller.
Expuse información muy práctica, haciendo un recorrido de la historia que conocemos, con aportaciones muy interesantes de Eugenia y de las intervenciones de las mujeres, que contaban sus trabajos textiles en su infancia y sus recuerdos del uso del arpillera en nuestro país. Sentí que sorprendía la habilidad de las mujeres chilenas, dando ese uso estético a los sacos y a las ropas.. y se mostraron muy impactadas por esos cuadros que a pesar de todo el horror que cuentan, incorporan el sol y el color. Les invité a plantearse iniciar un taller y la directora del Casal, que estuvo presente durante todo el encuentro, ofreció todo el apoyo institucional en caso de que se decidan. Así, después de unas dos horas de intercambio, quedó una semilla más del Forum esperando su momento.
S.T.S.
Consell
Municipal de Dones del Districte de Sant Andreu
Actes programats
entorn el Dia Internacional de la Violència Vers Les Dones
Xerrada:
“L’art de les Arpilleres”
Casal de
barri Congrés-Indians
C. Manigua 25
La celebración del Forum suscitó interés por parte de responsables de centros de atención a la mujer, ese conocer un poco más las arpilleras, presentarlas en su ámbito y preguntarse si es posible generar nuevos talleres. En este caso, la iniciativa surgió de Eugènia Fernandez, que ya conocía el tema como anterior responsable del CIRD de Barcelona –donde se alojó el 2009 la exposición de arpilleras de St Roc y chilenas, y que inauguró Roberta Bacic-. Eugènia compartió cuanto pudo el Forum y ha sido su portavoz en diferentes servicios municipales con servicios de atención a la mujer.
Fruto de estas conversaciones, el Casal de barrio Congrés-Indians de Barcelona (Consejo Municipal de Mujeres del Distrito de St Andreu) me invitó el pasado 29 de noviembre a participar en los actos programados para conmemorar el Dia Internacional de la Violencia hacia las Mujeres.
La propuesta fue una charla que sorprendentemente tituló “El arte de las arpilleras” y que anunciaba “que conoceríamos esta forma de expresión artística que nos recuerda las labores de patchwork y que ha sido testimonio de una época y de la memoria histórica de muchas mujeres” (cita textual del folleto, traducida del catalán). El encuentro fue convocado para las mujeres del taller de patchwork del Casal –de ahí la referencia- y abierto al público. Asistieron unas escasas 30 personas, todas mujeres y –creo- todas españolas.
La sala se organizó como un encuentro de compartir, con las sillas más o menos alrededor del centro... En la entrada, varias mesas acogían una improvisada exposición de material: fotografías a color de arpilleras chilenas de la época de la dictadura, referencias a trabajos posteriores y un espacio dedicado al Forum, como recapitulación de lo que ha ocurrido en Barcelona desde la primera experiencia en St Roc.
Se pudo también apreciar físicamente dos trabajos originales, dos arpilleras peruanas producidas en los últimos meses por la Cooperativa de Mujeres Creativas y por Manos que Cuentan. Como material audiovisual, compartimos los primeros minutos del documental “Threads of Hope” para encuadrar los inicios, y también las fotos del proceso “Veus sobre Tela” que se desarrolló este mismo año en Sabadell, y que acercó más vivencialmente la experiencia de un taller.
Expuse información muy práctica, haciendo un recorrido de la historia que conocemos, con aportaciones muy interesantes de Eugenia y de las intervenciones de las mujeres, que contaban sus trabajos textiles en su infancia y sus recuerdos del uso del arpillera en nuestro país. Sentí que sorprendía la habilidad de las mujeres chilenas, dando ese uso estético a los sacos y a las ropas.. y se mostraron muy impactadas por esos cuadros que a pesar de todo el horror que cuentan, incorporan el sol y el color. Les invité a plantearse iniciar un taller y la directora del Casal, que estuvo presente durante todo el encuentro, ofreció todo el apoyo institucional en caso de que se decidan. Así, después de unas dos horas de intercambio, quedó una semilla más del Forum esperando su momento.
S.T.S.
dissabte, 26 de novembre del 2011
Taller d'arpilleres a Boho (Irlanda del Nord)
Una visita a Irlanda del Nord i la experiència de participar d'un taller d'arpilleres a la frontera amb Irlanda, 13 anys després de la fi del conflicte armat, el resultat arpilleres vives, carregades d'emocions, finestres obertes, paisatges verds, vaques, memòria dels avantpassats...
Niahm ens va explicar la seva bonica arpillera, una mirada personal en els moments difícils que van seguir a la mort dels seus pares. El fet de crear l'arpillera li va servir per reflexionar sobre la seva situació actual, a més d'un acte d'agraïment i reconeixement dels seus pares i la línia ancestral que els precedí.
http://www.niamhtrua.com/blogspot
divendres, 28 d’octubre del 2011
Escola Can Clos a la Bonnemaison
Impaciència per a visitar l'exposició. Amb antel·lació a l'horari previst ens trobem amb 11 alumnes de 1r i de 2n de Primària de l'Escola Can Clos de Barcelona i 3 de les seves educadores. Neguit i curiositat en la mirada d'uns nens ben actius i desperts. Petit bany de impresions mentre fan un recorregut espontàni: Què és tot això de les arpilleres? Què ens explicarà ara aquesta dona
entusiasta?... "Mireu nens i nenes! Què és això?" I els convoco a tocar una tela d'arpillera, buida i complaent, per a que puguin deixar anar les seves ganes de conèixer amb el tacte, de manera impulsiva… "Qui sap què és això?" "Roba de sac!" "Molt bé! Roba de sac de farina i de llegum".
"També a Xile?" "A Perú?" "Què ens parla, d’uns països llunyants?" "A Amèrica?" "Aaahhhh!" Ulls atents i mirades congelades, escoltant una història que els debia semblar inventada: "Dones que tallen els sacs i els utilitzen per a cosir-hi dibuixos?" "Son pobres?" "Expliquen coses amb els dibuixos?" "Ui!". "Què es necessita per a fer tot això?" "Mira!" "Només el que hi ha a la vitrina?" "I
em diu que amb el que tinc a casa avui mateix puc fer una arpillera com aquestes amb els pares".
Aviam, mirem una pel·lícula de com ho han fet. Nens cosint a classe? Dones grans i joves, que sembla que s´ho passen d´allò més bé? I mirem a l'entorn i es crea una dansa mentre visitem un i altre treball esposat: "Jo vull aquest!" "Explica'm!" "Aquest és el meu!" "Sí -els dic- parlarem de tots els que volgueu: Què us sembla que diu en Miquel, la Marta o l'Abril, en la seva arpillera?" Amb
esforç i un a un, van llegint les frases escrites per altres nens i adults, els textos es descobreixen i les boques s'obren encisades… "I aquèst?" "I la boda gitana?" "I el dia de Sant Jordi?" "I el Camp de Fútbol?" "I la dona que va venir de Granada?". Hi ha temps per a desgranar històries, per a encisarse, per a viatjar molt lluny, del Marroc a Barcelona, de la vida urbana a prop del mar...
Necessitem seure una estona, i el viatge continúa: "I vosaltres, què us agradaria explicar?" I proposen històries de família, de dols, de visites a l'hospital, de despedides, de vivències de cada dia... Només 6 o 7 anys i un immens cabal de vivències que brollen dels seus deliciosos caparrons... I a l'estona els aturo, i els pregunto si sabien tantes i tantes coses dels companys.
S'adonen que tantes històries silenciades tenen ganes de cosir-se, d'explicar-se, de visibilitzar-se... Sorgeixien pors –"Jo no sé cosir!"- ofegades de seguida per les ganes i l'entusiasme... I els demano que tanquin ben fort els ulls i que vegin la seva imatge ben clara i que quan els obrin la puguin projectar damunt la tela d'arpillera que fins ara era buida, només una tela de sac que havien estat tocant poca estona abans. Alguna cosa s'aquieta a la seva mirada, es focalitza, entén… I els demano de nou que tanquin els ulls i pensin en tot el que han vist i escoltat i tocat i sentit. "Quina paraula us ve al cap?" I poc a poc sembla que tots l'han trobat i alguns volen compartir-la i s'atraveixen a escriure-la en el Llibre de Sentiments de la Sala…
Sembla que alguna cosa s'ha mogut, s'aquieta el seu neguit inicial i observo ulls que rumien i que interroguen, i tot fent la fila, s'escolten idees que conformen noves imatges. I algú formula el sentiment que vibra: "Es que jo voldria començar a fer arpilleres avui mateix!". Les educadores, sol·lícites i atentes agraeixen la visita i els nens es despedeixen carinyosos, deixant l'aroma de les seves ressonàncies i les seves ganes d´explicar la seva vida qüotidiana.
Barcelona, S.T.S
dijous, 20 d’octubre del 2011
Centre Obert Comtal a la Bonnemaison
Després d'una presentació del grup (18 nens/es i 2 educadors) hem començat el tour per la Bonnemaison, amb una petita introducció del món de les arpilleres (Xile, Pinochet, Violeta Parra, sentiments, quotidià...).
Asseguts de manera espontània davant el video hem comentar el procés seguit pels autors/es a l'hora de confeccionar la seva arpillera.
Seguidament un nen ha llegit en veu alta la història de l'arpillera LA MORT DEL MEU GOS, també s'han llegit LA MESQUITA DE TÀNGER (hi havia nenes del Marroc) i L'ÀVIA, els ha agradat molt conèixer les històries que hi ha darrera de cada arpillera. De les arpilleres de Sant Roc, la del FUTBOL i LA BODA GITANA han estat les de més èxit.
Els nens han acabat la visita molt contents de conèixer aquesta experiència i amb la il·lusio de tenir l'oportunitat de fer aviat la seva arpillera.
Asseguts de manera espontània davant el video hem comentar el procés seguit pels autors/es a l'hora de confeccionar la seva arpillera.
Seguidament un nen ha llegit en veu alta la història de l'arpillera LA MORT DEL MEU GOS, també s'han llegit LA MESQUITA DE TÀNGER (hi havia nenes del Marroc) i L'ÀVIA, els ha agradat molt conèixer les històries que hi ha darrera de cada arpillera. De les arpilleres de Sant Roc, la del FUTBOL i LA BODA GITANA han estat les de més èxit.
Els nens han acabat la visita molt contents de conèixer aquesta experiència i amb la il·lusio de tenir l'oportunitat de fer aviat la seva arpillera.
dissabte, 8 d’octubre del 2011
Inauguració de l'exposició d'arpilleres a la Fundació Ateneu Sant Roc
Tothom ha quedat captivat per les explicacions de la Roberta Bàcic que ha fet la seva ponència Nuestras historias a puntadas describint la importància de la denúncia política i social plasmada en inofensius pedaços de roba.
Després s'ha fet una visita per l'exposició on podem veure arpilleres de nens i nenes de l'escola Sant Pau de Sant Pol de Mar i algunes de les arpilleres de dones de Sant Roc.
divendres, 7 d’octubre del 2011
Ponència Nuestras historias a puntadas a l'escola Sant Pau de Sant Pol de Mar
Roberta Basic ha captat l'atenció del públic infantil amb una
impactant pel·lícula d’arpilleres amb personatges de roba animats describint la
situació xilena del temps de la dictadura de Pinotxet realitzat per Vivienne
Barry. Paraules com solidaritat, protesta, tristesa, injustícia, emocions,
crueldat, esperança… són les que defineixen els nens i la Roberta els convida a
iniciar la seva arpillera a partir d’aquests conceptes.
També els hi ha ensenyat un magnífic llibre fet tot amb roba
amb personatges mòbils. Els nens i nenes han fet una valoració molt emotiva del
moment.
Inauguració de l'exposició d'arpilleres a Sant Pol de Mar
Roberta Bacic, investigadora internacional de nacionalitat xilena i
resident a Irlanda del Nord ens explica l’origen de les arpilleres, les diferències i el significat.
Els nois de sisè ens deleiten amb la peça musical de la Balanguera. Julià a la guitarra i l’Òscar al teclat.
Testimonis de promocions dels anys 2009 i 2010 varen explicar-nos el procés de fer una arpillera, tot animant als nois i noies de sisè a viure’n l’experiència.
Després hem baixat a veure l'exposició de treballs força interessants posats acuradament en una xarxa de pesca. Llegir, escriure, mirar, gaudir... una bona dosi d'il·lusió per a la propera promoció d'arpilleristas de Sant Pol de Mar.
Els nois de sisè ens deleiten amb la peça musical de la Balanguera. Julià a la guitarra i l’Òscar al teclat.
Testimonis de promocions dels anys 2009 i 2010 varen explicar-nos el procés de fer una arpillera, tot animant als nois i noies de sisè a viure’n l’experiència.
Després hem baixat a veure l'exposició de treballs força interessants posats acuradament en una xarxa de pesca. Llegir, escriure, mirar, gaudir... una bona dosi d'il·lusió per a la propera promoció d'arpilleristas de Sant Pol de Mar.
dijous, 6 d’octubre del 2011
Inauguració de l’exposició d’arpilleres al Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison
L’acte s’ha iniciat a breu introducció del I Fòrum d’Arpilleres de Catalunya, a càrrec d’Alba Sanfeliu, investigadora en Arts i Pau. Seguidament Roberta Bacic, investigadora en drets humans i curadora internacional de teixits, ens ha submergit en el món de les arpilleres, mitjançant aquelles teixides a Xile, Perú, Alemanya i Anglaterra, ens ha explicat l’essència d’aquestes obres plenes d’històries, somnis, retalls de vides: «Violeta Parra diu que les arpilleres són cançons que es pinten. Però no tan sols això, també són un instrument de denúncia politicosocial, entramats que neixen del poble i es fan veu dels sense veu».
Tot seguit, la Paqui Baez i l’Amina Mernizi, dues dones de la Fundació Ateneu Sant Roc, ens han explicat la seva experiència positiva dins el taller de la Fundació, on grups de dones de diferents cultures, van descobrir sentiments i sensacions comunes.
Els nens i nenes de l’escola Sant Pau de Sant Pol de Mar, ens han demostrat la importància de les agulles en temps d’alta tecnologia. En Marçal Tallada, la Carme Armengol i la Marta Garrido, de l’escola, expliquen com van gaudir cosint les seves arpilleres que parlen de futur, poble i mort.
L’acte ha finalitzat amb una emotiva interpretació de la Balanguera, feta per tres nois de l’escola Sant Pau.
La paraula compartir és la clau per explicar les arpilleres i tot el seu procés de creació.
Trobada arpilleristes de Sabadell i del barri de Sant Roc de Badalona
Abans de la inauguració de l'exposició i la ponència, arpilleristes de Sant Roc i del taller de Sabadell han posat en comú les seves impressions, experiències, opinions...
Una oportunitat per a reflexionar respecte la importància de les arpilleres com a eina d'expressió i comunicació, recolzada per la forma, textura i estètica del llenguatge tèxtil. Per alguns dels assistents, tota una descoberta.
dimarts, 4 d’octubre del 2011
Inauguració de l'exposició d'arpilleres a Vic
L'exposició de les arpilleres de Vic forma part duna acció descentralitzada d'aquest I Fòrum d'Arpilleres de Catalunya
La inauguració ha començat amb una petita introducció de Genisa Prat que ens
ha explicat com 30 dones nouvingudes han cosit les seves històries personals tot aprenent paraules en català i a fer-se entendre. En un taller de sis mesos de durada, un cop per setmana, aquestes dones nascudes al Marroc, Ghana, l'Índia, Andalusia... s'han reunit per elaborar la seva arpillera.
La xilena Roberta Basic, investigadora de temes sobre els drets humans, sobretot com la violació dels Drets Humans afecta a la vida de les persones, ha fet la seva ponència explicant experiències d'altres llocs especialment la de dones africanes sense cap pertinença i com l'elaboració d'una arpillera col·lectiva va donar un bri d'esma a la seva existència.
La inauguració ha començat amb una petita introducció de Genisa Prat que ens
ha explicat com 30 dones nouvingudes han cosit les seves històries personals tot aprenent paraules en català i a fer-se entendre. En un taller de sis mesos de durada, un cop per setmana, aquestes dones nascudes al Marroc, Ghana, l'Índia, Andalusia... s'han reunit per elaborar la seva arpillera.
La xilena Roberta Basic, investigadora de temes sobre els drets humans, sobretot com la violació dels Drets Humans afecta a la vida de les persones, ha fet la seva ponència explicant experiències d'altres llocs especialment la de dones africanes sense cap pertinença i com l'elaboració d'una arpillera col·lectiva va donar un bri d'esma a la seva existència.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)